231 Antropologia del disseny – Aula 1 231_20_008_01

Pública

He triat treballar una comunitat que conec bé i a la qual tinc fàcil accés: els judokes del meu club de judo (Club Esportiu Okaeri, Viladecans).

El judo es basa de manera directa en interaccions entre persones, concretament en l’intercanvi entre dos usuaris que practiquen l’esport. Quan hem de practicar una tècnica o fer un exercici, el company que és la nostra parella fa el gest de «deixar-se fer» i col·labora amb nosaltres perquè puguem aprendre de manera correcta i gaudir de les dinàmiques del judo. Així mateix, quan és ell qui ha de practicar, intercanviem el nostre rol i ara som nosaltres els que ens hem de deixar conduir cap on ell vulgui. Practicar i aprendre aquesta disciplina es basa en aquest intercanvi entre usuaris, és per això inevitable la creació d’una comunitat que valora la intervenció de cada company i es basa en el respecte, les cures i el bon ambient.

Podem dir llavor, que el que fa d’aquest grup una comunitat és el fet comú: la pràctica i la passió pel judo; i la interacció directa entre els membres d’aquest grup.

La meva comunitat és un grup de persones d’entre 14 i 50 anys que entrena judo setmanalment i comparteix la mateixa passió i motivació. El grup el configuren menors de 35 anys (majoria homes) i de manera minoritària persones més grans (40-50 anys). Es tracta d’una comunitat unida per l’esport, però amb connexió més enllà del tatami: es coneixen des de fa anys i tenen una bonica relació d’amistat i cooperació. Destaco que altres comunitats de judokes es dediquen al món competitiu i entrenen de manera més intensa, però la comunitat que treballo només participa en una competició anual i, per tant, l’ambient s’allunya molt de la competició i la possible fricció entre companys.

L’observació serà el meu principal mètode de treball per aquesta recerca, així que és una peça clau per mi percebre la interacció entre usuaris, observar quan deixen de banda les relacions exteriors per centrar-se en l’entrenament i l’esport, investigar com apliquen els valors que s’associen al judo entre ells o descobrir què significa per ells aquesta comunitat i el judo.

L’objectiu de la meva recerca és trobar quines són les necessitats reals del grup a través de les eines del meu KIT de camp i veure si és possible dissenyar o crear alguna solució en forma de servei cap aquestes necessitats. Compto amb una comunitat jove molt motivada, així que crec que seran receptius al meu treball i podré aprofundir en l’estudi etnogràfic.

Lliurament de l'activitat R2

Antropologia del disseny - Aula 1

Pública

OBJECTE TRIAT:

L’obecte que he triat treballar és un molt personal i íntim per mi: la meva llibreta de dibuixos.

En aquest cas parlaré d’ella en singular perquè ara mateix només treballo amb una, però quan penso en aquest concepte, penso en totes les llibretes que he tingut i que guardo amb molt amor i cura.

La llibreta de dibuix significa per mi un vehicle per la meva creativitat, un mitjà de transport que dona suport a les meves idees i m’acompanya cada dia observant la meva evolució com a dibuixant i persona. Em vinculo a ella d’una manera tan dilatada durant el temps que m’ha vist passar de patir vergonya a l’hora d’obrir-la fins sentir orgull per ensenyar als meus companys algun dibuix ben resolt.

CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:

La qualitat d’una llibreta depèn directament de l’ús que l’usuari vol donar-li: si és per escriure o apuntar tindrà línies, si és per dibuixar el gramatge del paper serà diferent, si és per fer dibuix tècnic tindrà altres característiques. Podem trobar de molts tipus i diverses qualitats, però les més comunes per dibuixar acostumen a tenir un gramatge més alt i tenen l’interior completament buit. Les que faig servir són de dibuix i acostumen a ser mida DIN a5 i a4, amb gramatge de 140 g/m2 i les pàgines groguenques amb els cantons arrodonits.

ANÀLISI CULTURAL I HISTÒRIC:

La funció que compleix obeeix a una necessitat que tots portem dins, i és la de plasmar idees, expressar i gaudir del dibuix. Les llibretes de dibuix o sketchbooks ens permeten fer apunts ràpids, estudis o reculls d’informació just al moment i ens serveix per fotografiar la informació dibuixada dins el nostre cervell.
Des d’una perspectiva social, els quaderns de dibuix permeten compartir i posar en comú a dibuixants i artistes. Per oficis com aquest, és necessari cuidar tant les relacions amb els companys com les capacitats socials i en aquest context és on una simple llibreta pot suposar un punt d’inflexió mostrant qui som i presentant-nos vulnerables, orgullosos o tímids.
Culturalment, aquest producte s’associa amb persones creatives: l’imaginari col·lectiu ens fa pensar quan veiem una persona treballant amb la seva llibreta que es tracta en efecte, d’algú creatiu, bohemi o que treballa abstret de tota realitat només parant atenció a allò que crea. Derivat d’aquest clixé, si és cert que la llibreta convida a aquest tipus de comportaments perquè la pots portar a qualsevol lloc, obrir-la i mimetitzar-te en l’entorn que estàs estudiant, entrar al teu món imaginari personal i deixar enrere qualsevol realitat per només treballar i estudiar… Qualsevol que pugui pagar menys de 10 euros en pot accedir a una, però vull destacar als joves d’entre 15 i 25 anys. Durant l’adolescència i la joventut la pràctica creativa i la necessitat d’expressió personal suposen una càrrega molt pesada i és sempre vital canalitzar aquesta energia cap a altres camins. Sovint observarem adolescents i joves que dibuixen o escriuen a un quadern tots sols i que porten a tot arreu.
D’altra banda, és important parlar de com una eina de treball com aquesta suposa els fonaments i les bases de grans moviments artístics. Darrere de cada obra coneguda hi ha estudis, esbossos, idees de composició, variacions, proves… i totes aquestes prenen forma dins una llibreta personal o si no n’hi ha, fulls que omple l’artista, però compleix la mateixa funció. Tenim registre que les llibretes s’han fet servir en diferents cultures del món durant segles, però la Xina (any 100 aC) va ser un dels indrets on destaca la creació d’aquestes. L’invent es va donar en diverses localitzacions geogràfiques, però si parlem de llibretes per dibuixar, destaquem el seu ús a partir del renaixement. D’aquesta època es conserven dibuixos d’artistes com da Vinci o Hieronymus Cock, és a dir, les seves llibretes amb esbossos recullen el procés artístic fins a l’actualitat, fet que ens permet estudiar i comprendre la seva visió de la realitat per aproximar-nos millor a la seva obra.

RELACIÓ ENTRE ANTROPOLOGIA I DISSENY:

Per poder dissenyar amb criteri, s’ha d’analitzar i comprendre la societat i la cultura d’on vivim. Com ho podem fer? A través de l’antropologia podem trobar respostes a les preguntes clau que ens faran resoldre creativament obstacles de cara a adaptar un disseny d’una manera o una altra. L’antropologia és una ciència que ens ensenya a observar, a tolerar i trobar l’arrel dels comportaments humans des de la prehistòria fins a l’actualitat i és per això una peça clau a l’hora de dissenyar amb criteri. No podem crear productes, espais o serveis que no s’adaptin culturalment, no podem oblidar que allò que dissenyem sempre serà pel consum humà enmarcat en una cultura concreta i, per tant, l’antropologia serà sempre la nostra base per treballar.